2. Anem a la Biblioteca. Avui toca… Jaime Gil de Biedma

Las personas del verbo
Jaime Gil de Biedma
Y preguntarme por qué no escribo inevitablemente desemboca en otra inquisición mucho más azorante: ¿por qué escribí?”. Al fin y al cabo, lo normal es leer. Mis respuestas favoritas son dos. Una, que mi poesía consistió -sin yo saberlo- en una tentativa de inventarme una identidad; inventada ya, y asumida, no me ocurre más aquello de apostarme entero en cada poema que me ponía a escribir, que era lo que me apasionaba. Otra, que todo fue una equivocación: yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema.”

Jaime Gil de Biedma va nèixer el 1929 en el si d’una família de l’alta burgesia castellana, el seu pare es va traslladar a Barcelona per treballar en la Companyia de Tabacs de Filipines.

La seva poesia evoluciona des dels primers poemes intimistes Las afueras al compromís social de Compañeros de viaje .
És una poesia que busca la contemporaneïtat i la racionalitat mitjançant un llenguatge col·loquial, nu de tota referència innecessària.
Va ser un gran lector de poesia francesa, en particular de Charles Baudelaire. L’any 1953 es va traslladar a viure a Oxford, la qual cosa el va posar en contacte amb la poesia anglosaxona del moment, fet que exerciria la influència més determinant en la seva obra posterior.

L’any 1974, Biedma va patir una crisi que el porta a deixar la vida literària i es reclou en un ferri nihilisme

Les seves restes van ser incinerades i enterrats en el panteó familiar de Nava de l’Asunción (Segòvia) on va viure llargues temporades (incloent tota la Guerra Civil) i on va escriure molts dels seus poemes.
Membre destacat de l’anomenada Escola de Barcelona, es va relacionar amb els seus components Gabriel Ferrater, Carlos Barral, i Juan Marsé, que no és estrictament d’aquesta generació. Es va cartejar amb un dels seus models, el poeta de la Generació del 27, Luis Cernuda. S’ha considerat la seva poesia com una de les més interessants de la seva generació, la dels anomenats poetes socials de l’Espanya dels anys 50.
Des de 1990 a Segòvia es lliuren uns premis de poesia dedicats a la seva memòria (Premis de Poesia Jaime Gil de Biedma).

Obra:

·    Versos a Carlos Barral (1952)
·    Según sentencia del tiempo (1953).
·    Compañeros de viaje (Barcelona: Joaquín Horta, 1959).
·    En favor de Venus (1965)
·    Moralidades (1966)
·    Poemas póstumos (1968)
·    Colección particular(Seix Barral,1969)
·    Diario del artista seriamente enfermo (1974), memorias.
·    El pie de la letra: Ensayos 1955-1979 (1980), Crítica, Barcelona
·    Antología poética (1981) Alianza
·    Las personas del verbo (1982), Seix Barral, Barcelona

Dimecres 18 d’abril a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer a les 18 h. Tertúlia  poètica amb en Ricard Desola dinamitzant el debat.
Tema: el recopilatori de Gil de Biedma Las personas del verbo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: