Solstici d’estiu: ball i fogueres de Sant Joan

Imatge

Solstici d´Estiu.

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu del Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.

És el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zènit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

No és gens clar l’origen d’aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes per al solstici d’estiu.

S’han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d’artifici durant aquesta nit, però ha estat en va. Durant el franquisme es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i impròpia de la gent cristiana, però per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar.

Crida l’atenció que un home tan detallista i versat a explicar els costums de l’època com Cervantes faci anar el seu Quixot a Barcelona just en el dia de Sant Joan i no faci ni un sol esment a la tradició. Això fa sospitar que si en aquella època hi havia fogueres, devien ser apartades o de poca importància. Per altra banda, es conserva una norma de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1780 en la qual es prohibia específicament les fogueres dins les muralles de la ciutat per a aquesta celebració, per la qual cosa se’n podria deduir que llavors la festa ja s’havia popularitzat.

Era tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de les masies; d’aquesta manera la protegien de tota mena de mals. Però des de sempre s’ha assajat d’impedir-les dins les ciutats, pels perills que comporta.

Històries, llegendes i tradicions ancestrals es barrejen a la nit de Sant Joan:

Els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. En alguns indrets és costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.  Estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos. Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

Els animals també adopten virtuds especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què hom pot veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, males bèsties, pixarelles, fumeres, l’ànima d’en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se’n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l’infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d’una gran pedra.

Avui

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d’anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d’una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d’antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d’ample. Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.

És creença comuna que les flames allunyen i espanten tots aquells éssers imaginaris que campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l’any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.

Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumulin objectes inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps.

Nosaltres ho celebrem amb fogueres i petards. Molts han estat els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. I per fer forts els infants, hom s’acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.   Al voltant del foc s’han ballat danses (com els planetes al voltant del Sol), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Les danses són ballades, sense acompanyament instrumental. En llocs on no es balla al voltant del foc es fa en un ball públic.

S’ha de dir que parlem de tradicions que poc a poc han anat modulant els seus continguts, i encara que lluny de la tradició més “màgica o esotèrica”, queda el desig de festa, de disbauxa, de companyia i de música al voltant del foc -o sense foc.

Així que a Sant Boi, el proper dissabte podreu gaudir de les revetlles amb sopar i ball popular dels Vinyets, de Casablanca, de Ciutat Cooperativa, que coincideix amb les Festes de Barri, la de la casa de Sevilla i de la Unión Extremenya; a més a més l’Omnium Cultural, com ja fa uns anys organitza la revetlla  encenent el foc amb la Flama del Canigó, i és clar, sopar i ball fins la matinada al voltant de la foguera.

Molt bona Revetlla per a tothom

+ info

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: