Mènage a l’art: un 2×2 entre creadors de Sant Boi

Ferran i JosefinaDEF

Avui comencem una serie d’entrevistes a dues bandes amb artistes santboians o vinculats amb la ciutat, creadors que viuen aquí, que hi tenen exposada la seva obra o que el seu taller de treball està ubicat als nostres carrers.
Volem que ens expliquin des del seu procés creatiu, el seu compromís amb l’art i de com enfoquen la seva relació artística amb l’entorn i ens agradaria compartir la seva visió amb tot@s vosaltres.

Estrenem aquesta secció amb els creadors Ferran Soriano i Josefa Hernández:

En Ferran Soriano, és escultor i poeta, i a més de tenir obra seva plantada a alguns carrers de Sant Boi, te el seu estudi aquí desde fa molts anys i ha participat en projectes col·lectius amb artistes locals i de fora de Sant Boi. Darrerament ha publicat el recopilatori de poemes Cronologia d’un temps i segueix embrancat en tot tipus de projectes, tant individuals com col·lectius.

Na Josefa Hernández, és pintora i escultora, s’aventura sovint pels camins de la fotografia i la il·lustració, ha realitzat escultures i murals per diferents  espais públics, ha tocat tots els registres de la creació artística al seu abast i darrerament ha comisariat la expo Visions, Expressió d’un moment presentada al centre d’Art Can Castells

Una frase, una cita, un poema, alguna cosa que vosaltres creieu que us defineixi com a artistes i per extensió com a persones

J.H. Cal ser fidel a un mateix. L’art no s’ha d’entendre, s’ha de sentir.

F.S. No crec que hi hagi una cosa concreta, penso que l’ésser humà es fa i creix de moltes maneres i influències – tot i que les vanitats sovint, no ho volen reconèixer – . Quan poses anys t’adones que has passat diverses etapes i, si ets sincer en el teu treball s’hi reflecteix.

La cita, que potser escolliria és la que em feu en Miquel Martí i Pol en una presentació el 1988 i, que en certa manera va fer sort i es va traduir al castellà, anglès i francès, que deia en un encapçalament de línia “Ferran Soriano, poeta de l’espai…

Camins de creació. Com ha estat el vostre procés creatiu, de quina manera heu arribat al lloc on esteu, com creieu que continua el procés.

J.H. El principi del meu camí artístic va ser el d’una autodidacta. Em distreia fent dibuixos en trossos de paper que prèviament havia recollit de les caixes de fruita que trobava pel camí cap al col·legi, aquestes em regalaven un paper blau fantàstic.
Per aquell temps la compra s’embolicava en paper de diari i paper marró o d’embalar, per a mi tots aquells papers de colors eren veritables tresors que em permetien dibuixar sense parar.
Començo treballant les formes i amb color més endavant, necessitava saber més i vaig adquirir formació acadèmica de la mà de Juan de Andres, format a l’escola del Sur de la mà de Joaquín Torres García.
Seguidament i paral·lelament “saqueigo” totes les biblioteques, consultant llibres, revistes d’art, visito exposicions intentat saber i aprofundir en tot aquest món. Miro d’aprendre de tots els corrents artístics i en la pràctica i sense adonar-me’n, vaig passant per pura necessitat i any rere any d’un corrent artístic a un altre, fins arribar al llenguatge actual on em sento més còmoda.

F.S. El procés creatiu com a tal, i com la majoria fou pintant paisatges i bodegons a l’oli i participant en concursos de pintura ràpida. Ben aviat però, va deixar d’interessar-me i les meves intencions ja van decantar-se vers la persona, l’ésser humà com a eix central del que volia expressar, en totes les seves vessants, des de les lúdiques, socials o eròtiques, fent obres en les diferents tècniques i suports en homenatge espontani, a molts personatges admirats, o volen fer paleses preocupacions i inquietuds interiors, amb el simbolisme que m’he fet propi.
Possiblement el meu repte creatiu continuarà – si no passa res – per aquest camí, donat que tot el que faig va de dins a fora i, si no fallen les neurones seguiré expressant-me d’una manera o altre.

L’artista i l’entorn. Podeu explicar quina relació creieu que ha de tenir –o que te, en el vostre cas l’artista amb el seu entorn?

J.H. L’artista que no treballa l’art concret, com és el meu cas, penso que perquè la seva obra sigui viva ha de nodrir-se de tot el que passa, des de la cosa política fins a la social, personal, tot, tot, t’influeix i queda, sense dubte, reflectida en ella.

F.S. Molt important. M’he nodrit de tot el que signifiqui pensament, creació i, sobretot, la relació amb les persones. Penso que comprendre l’entorn pròxim i llunyà i, comprendre’m a mi mateix – si és que això passa alguna vegada – per a mi ha estat determinant. Tanmateix, si la pregunta fa referència a l’entorn més pròxim, amics, família, etc, diré que no sempre m’he sentit comprés, segurament per tractar-se d’un món totalment desconegut per la majoria, amb tot però, els més propers m’han acompanyat sempre amb confiança.

Moment actual. Com és el moment creatiu que esteu visquent? Com afecta la situació de l’entorn en el vostre traball?

J.H. Ara faig el que em ve de gust sense pressió ni seguir cap dictat, sense por, només faig el que sento sent fidel a mi mateixa. La crisi, les retallades, etc. no afecten a l’obra en el sentit de materials, o en el seu resultat, en el meu cas sempre ha estat crisi i buscar paper, fusta, objectes trobats, això sempre ha estat així, per tant no hi ha crisi en aquest sentit, d’altra banda la meva obra que té un punt de narrativa es torna més reivindicativa.

F.S. Crec estar en un moment creatiu força intens, en totes les facetes creatives en que en moc. Tinc la impressió, diria, d’una urgència en deixar coses dites, fetes. L’aprenentatge permanent, la curiositat pel viure i experimentar, em permet expressar-me avui amb certa seguretat, per aproximar-me al que sento.
Sens dubte i, considerant el meu interès per l’ésser humà, la motivació s’ha accentuat, davant les situacions d’injustícia que hi ha actualment. Amb tot però, l’economia impedeix deixar en matèria definitiva molt del que avui és un esbós.

Ens podeu explicar si heu tingut i quin és o com ha estat per a cada un de vosaltres “el sostre de vidre” de la vostre “carrera” artística…

J.H. Per a mi, el “sostre de vidre” és el patriarcat latent que segueix instal·lat en el “mundillo” i fòra d’ell… per aquest motiu la meva obra es desenvolupa amb una veu femenina que m’interessa remarcar per seguir fent lloc i explicar-me des de la meva feminitat i de manera conceptual.

La meva obra, la més metafòrica, que s’explica desde les emocions i des de dins d’una forma de sintetitzar la realitat parla d’aquestes traves, d’aquests moments i sobretot des d’aquesta “no comoditat” que considero que em manté desperta per seguir explicant-me i utilitzo la pintura i no el dibuix, perquè necessito tot el meu cos per expressar-me.
No és fàcil portar una “vida normal” i ser artista plàstica, sempre vas una mica més tard ja que els obstacles a salvar i l’esforç consegüent són majors.
Hi ha un treball de recerca i reivindicació del feminisme que jo personalment agraeixo. Avui, voler ser una artista plàstica ja no sona tan extrany gràcies a tot aquest moviment de les dones.

F.S. Bé, el raonament sobre els “sostres de vidre” no deixa de ser una percepció subjectiva. Comences exposant individualment en llocs modestos, Caixes, Centres Culturals i, alguna galeria de “batalla” per gent jove i amb vendes sempre minses – l’art és una cosa i, el comerç de l’art una altre – i, entrar al món del col·leccionisme gairebé un misteri, on no es tracta solament de qualitats d’obra. En el meu cas i de molts altres col·legues que ho hem parlat, és quan pretens donar el salt cap a llocs de més relleu, o més importants, on perceps les pantalles que no et deixen travessar. Això ho notes tant en llocs públics com privats i, treure’n l’entrellat te molts matisos i racons.

Cinc cèntims de la vostra relació amb Sant Boi

J.H. Sant Boi ha estat el bressol i l’escenari de part de la meva obra. Actualment tinc l’estudi en aquesta ciutat, és un bon lloc per caminar, veure espais de muntanya, la gent diversa que hi viu sempre és per a mi de gran interès viure amb amb aquests contrastos, són matisos que m’ajuden a seguir comptant amb la meva obra.

F.S. He tingut estudi, més o menys en cara i ulls a Esplugues, L’Hospitalet, on visc , i fa al voltant de vint i cinc anys a Sant Boi, on vaig venir-hi per amistat i per estimació amb algunes persones. Primer en una petita casona, on només podia fer-hi l’escultura i posteriorment en la actual casa. Sense viure-hi, és probablement on més hores diàries hi passo despert. Aquí m’hi he integrat com a casa meva, el meu poble, la meva ciutat, i s’han creat llaços d’amistat, i estimació molt profunds i amplis des de molts aspectes. Diria que també és casa meva.

Un apunt biogràfic

Na Josefa Hernández
Des de 1992 he exposat la meva obra a diferents indrets de Catalunya, a Madrid, Logronyo, Saragossa, Pontevedra, Italia i Cuba, des d’escultures fisns murals a espais públics.
He participat en projectes col.lectius com Del Blanc al Blau amb el grup de poesia Taula Kabish, amb il·lustracions en les publicacions de l’Espiral Literària; he fet traballs d’escenografia per teatre i dansa per a Quim o Quim, Ja tenim minyona; he participat com a jurat a la Mostra d’art contemporani de Sant Feliu de Llob, m’han sel.leccionat, entre d’altres, pel premi d’escultura Elissa, i he comissariat l’exposició Visions, Expressió d’un Moment.

En Ferran Soriano

Procedència de família obrera, perdedora de la guerra, escàs temps d’escola. Als 12 anys treballo d’aprenent de rellotger i, als 14 de planxista de cotxes, ofici que em donà la tècnica que m’ha servit per l’escultura que posteriorment he desenvolupat. He dibuixat i escrit des de petit, sempre de manera autodidacta, començant a donar-me a conèixer al món de l’art amb la pintura i el dibuix, passant després a l’escultura. Cap els anys 80 i 90 també vaig conrear el gravat.

N.C.

Anuncis

Trackbacks

  1. […] trobar més informació de l’artista en una anterior entrevista que li vam […]

  2. […] Entrevista a Josefa Hernández i Ferrán Soriano […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: