Mènage a l’art: un 2×2 entre creadors de Sant Boi

jesmanu

I continuem amb una altre entrevista a dues bandes amb artistes santboians o vinculats amb Sant Boi.
Volem que ens expliquin el seu procés creatiu, el seu compromís amb l’art i com enfoquen la seva relació artística amb l’entorn.

Aquí ens trobem amb dos artistes “joves” de llarg recorregut, amb una constància i una fermesa en la seva trajectòria artística que no podrem reflectir en la seva totalitat en aquesta entrevista. Per això, no deixeu de tafanejar pels seus blocs, no us perdeu visitar la expo que s’inaugura avui i si podeu, no deixeu de banda l’oportunitat de parlar amb ells. S’ho val.

Manuel Morales va ser membre del Club7, un espai de difusió de la Performance, com a documentalista i director en la seva trajectòria final. Fundador del Festival Internacional de Performance de Barcelona, eBent l’any 2000. La seva trajectòria artística va des dels existencialistes Viktor Frankl, Albert Camus, fins l’artista i mestre Juan de Andrés.
Manuel Morales inaugura el dijous 10 de gener, la seva exposició “La dignitat de l’argila” al Centre d’Art Can Castells, on romandrà fins el 23 de febrer d’enguany.

Jesús García es pintor, va ser alumne, també, d’en Juan de Andrés, el mestre i artista uruguaià que ha deixat la seva empremta en tants artistes de Sant Boi en el seu trànsit pel Taller d’Arts plàstiques de can Massallera.

Ens apropem al seu treball del Jesús García amb paraules del Manuel Morales, l’altre artista entrevistat avui.

“El pintor, se sirve de un andamio imaginario por donde se pasea de arriba a abajo, y de derecha a izquierda, construyendo cada obra. Su neoexpresionismo, abstracto y simbólico con algunas referencias a lo propiamente orgánico, crean un universo de una construcción singular, en donde el autor, imagina y plasma los nexos de su yo individual, donde se diluyen en su yo social, plasmando en el cuadro, un todo Universal”.

Una frase, una cita, un poema, alguna cosa que vosaltres creieu que us defineixi com a artistes i per extensió com a persones

M.M. La intel·ligència dorm en la pedra, somia en la planta, desperta en l’animal, i sap que està desperta en l’home. Confuci
Aquesta frase m’ha seguit durant molts anys. I en aquests moments de grans avenços científics i grans retrocessos socials, substitueixo la paraula de Confuci: “intel·ligència” per “informació” i llavors tot comença a quadrar!

J.G. La sensibilidad de mi obra trasladada a un abstracto profundo de mi interior.

Camins de creació. Com ha estat el vostre procés creatiu, de quina manera heu arribat al lloc on esteu, com creieu que ha de continuar el vostre procés creatiu.

M.M. Vaig començar a fer art paral·lelament a la meva feina com a educador social amb col·lectius d’exclusió social. Aquest fet no va marcar el camí sinó que era el camí des del primer moment. L’art és un treball social.

Actualment segueixo aquesta sendera, amb més maduresa artística però desgastat com a educador, fins al punt que porto anys sense exercir. Va ser una etapa enriquidora que va marcar una forma de fer art més propera a les persones. I aquí segueixo.

J.G. Tenía inquietudes sobre la pintura desde muy joven, por ese motivo estudié pintura.
El esfuerzo en mi trabajo es el que me ha dado todo lo que he conseguido. También me ha enriquecido la relación con otros artistas y conocer su obra.
La creación por medio de ordenador me ha facilitado nuevas formas de expresión y me ha servido para seguir los planteamientos abstractos que conseguí con la pintura.

L’artista i l’entorn. Podeu explicar quina relació creieu que ha de tenir –o que te, en el cas de cadascun de vosaltres- l’artista amb el seu entorn?

M.M. Com deia abans, l’art per a mi és una qüestió social. És també autobiogràfic òbviament. El faig servir per plantejar qüestions estètiques, filosòfiques i existencialistes, assumptes que cadascú tracta amb les eines que té.

J.G. Mi satisfacción es continuar creando.

Moment actual. Com és el moment creatiu que esteu visquent? Com afecta la situació de l’entorn en el vostre traball?

M.M. Visc el moment de començar a projectar la meva obra de manera més ambiciosa en el sentit que em sento segur de compartir el meu procés creatiu sense inseguretats.

J.G. Mi momento es de continuidad en mi trabajo.
La crisis que estamos viviendo afecta el proceso creativo y personal.

El sostre de vidre. Ens podeu explicar quin és o com ha estat “el sostre de vidre” de la vostra “carrera” artística…

M.M. Balzac deia que la vida va posant murs, però que ell els trenca tots amb el seu bastó! Kafka que cada mur el matava.
En el meu cas el mur ha estat dins meu. I ara l’estic desmantellant.

J.G. La meva obra és abstracta, potser per això costa de valorar-la.

Cinc cèntims de la vostra relació amb Sant Boi.

M.M. Visc i vaig viure, i també treballo a Sant Boi.
Vaig entrar a l’escola d’arts plàstiques de Sant Boi d’una manera innocent, llavors el professor, Juan de Andrés em va pervertir, i va fer emergir la meva ànima creativa i compromesa amb el món. A través d’ell, vaig conèixer Torres García, que va ser el que em va donar les claus d’un art que es connecta amb el tot. Després va arribar Beuys… i fins hi tot el bosó de Higgs.

J.G. Sant Boi es el lugar donde he vivido muchos años, donde he estudiado y he conocido algunos artistas con los que sigo relacionándome.

N.C.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: