Cinc cèntims sobre un soldat medieval enamorat: Roc de Benviure

roc benviure

Tenint el privilegi de fer part d’una ciutat vigilada per un personatge mil.lenari, i no podiem deixar passar l’ocasió d’anar a visitar a un guerrer d’aquells de veritat i preguntar-li un grapat de coses, be, de les que ens ha permès durant el seu torn de guàrdia! Estem parlant del soldat Roc de Benviure, vigilant de la Torre medieval de Benviure des del s. XI  i gràcies al qual aquest municipi des de llavors està a raser de les invasions d’altres pobles…

– Com vius la teva solitud des d’allà dalt? Què menges? Quins torns de guàrdia fas i què fas ara que sembla no hi ha enemics a la vista?
La veritat és que sol, sol….. el que es diu sol….. no estic. Estic rodejat d’altres “torres” on viuen una agradables veïns com la senyora Mari que sempre em diu “Roc, te veo más oxidado que ayer” (És un encant de dona…). També tinc els ocellets que venen sovint a dalt de la torre i que no s’espanten amb la meva presència -fins i tot, alguns coloms viuen a la torre.
Bàsicament, mengo porcs senglars a la brasa, garrofes i cireres de pastor…. I m’encanta la cervesa de blat que fan els monjos!
Els meus torns de vigilància son de 24 hores; però amb la reforma laboral son de 26 hores…
Doncs quan ve l’enemic dono l’alerta cridat com un posseït pel dimoni i encenc una foguera per fer fum i avisar a altres torres…. Però fa molt de temps que no les encenc…

– Com vius des d’aquí el creixement de Sant Boi des del segle XI? T’aïlles o baixes de tant en tant al poble? Creus que qualsevol temps passat fou millor?
Ui! Sant Boi ha crescut massa…. Al segle X, el castell d’Alcalà (que ara li dieu Sant Boi) quedava ben lluny i entre mig eren camps i boscos; ara comença a estar rodejat d’altres “torres” com us he dic abans… Però afortudament, la muntanya de Montbaig s’ha preservat i encara sento el cant dels ocells….

–  Quina relació has establert amb les cabretes? Són tan esquerpes com diuen? Se t’acosten?
Les cabretes fa poc temps que estan per la muntanya…. Ha esta una bona idea perquè netejant el sotabosc i ajuden a prevenir els incendis a l’estiu quan tot està molt sec, i també em fan companyia.

(i aquí semblem reporters del ‘cor’ com es diu ara però…) La Fàtima d’Almafar? volem saber tota la veritat…
Què tafaners que sou! Doncs desprès de quasi 1000 anys de veure-la…. Ha aparegut de sobte! I estic molt content, encara que no para de dir-me que oloro malament i que em tinc que banyar…. Aquestes sarraïnes son un pecat!: oloren molt bé i no vegis com ballant movent les caderes i el maluc…. He, he…. La Fàtima és d’Almarfar (el què és l’actual Sant Climent de Llobregat), on al meu temps van estar els àrabs i hi havia també una altre torre d’un col·lega de l’altre banda, el Hassan.

– Algun consell des del passat als santboians d’avui en dia?
Em primer lloc que em vinguin a veure a la Torre Benviure, on tenen un magnífic Centre d’Interpretació i a on els primers diumenges de mes rebo les seves visites a les 11:30h…. I en segon lloc que pensin que les fronteres son més imaginàries que reals…. Ho dic jo que sóc vigilant de la frontera de l’antiga Marca Hispànica…. He, he….

Moltes gràcies Roc, ens hem divertit de valent, i menjat, be, no tant bé, el senglar era un pèl dur,  però ens has fet sentir segurs en un entorn fantàstic, fins la propera! 😉
I pels amics i curiosos, aquest diumenge a les 11.30h. i tots el primers diumenges de mes us hi espera, i no està sol… Bona diversió!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: