Entrevista amb RAQUEL GU, il.lustradora i escriptora

Raquel_i_gos
Raquel Garcia, Raquel Gu és il.lustradora i escriptora, a més de ser una creadora 100% santboiana. S’apropa Sant Jordi i en aquesta edició ens acompanyarà presentant un dels seus llibres.

Ens ha respós algunes qüestions que ens ajudaran a conèixer millor la seva feina i aspectes relacionats amb les seves últimes propostes artístiques:

– Ets il.lustradora i escriptora, treballes per a revistes i a més proposes exposicions pictòriques. Ara presentes el teu últim llibre a Sant Jordi, ‘Dracàleg: un catàleg de dracs i dragones’. Ens podries fer cinc cèntims del teu procés creatiu? Com inicies qualsevol projecte, d’on et surten les idees?

Podríem dir que tinc un cap hiperactiu! Les idees sempre hi són, van fent xup-xup a l’olla. S’acumulen i esperen el seu torn per sortir. N’hi ha que surten de seguida i d’altres que tarden fins i tot anys en madurar. Gairebé sempre tot comença amb uns esbossos en algun tros de paper i va creixent, prenent forma, canviant.

– Com va sorgir la idea específica del Dracàleg i la teva relació amb el món editorial infantil?

El Dracàleg va sorgir de la meva debilitat pels antiherois i de la fascinació pels dracs i les bèsties. Vaig pensar que podia ser divertit fer un breu catàleg de dracs i dragones d’estar per casa, que no fossin ferotges i que tinguessin aficions, que aprenguessin coses, rondinessin, somiessin… La idea era donar la volta al concepte clàssic del drac i poder presentar-los com personatges diversos i propers, i al mateix temps convidar als nens i les nenes a donar la volta a les coses i mirar-les des d’una perspectiva diferent.
La meva relació amb el món editorial infantil ve de lluny, de l’època en què treballava d’editora. Vaig treballar en uns quants projectes infantils. M’agradava la feina, però alhora em feia venir ganes de crear projectes propis i provar sort. També m’agraden molt els llibres il·lustrats per a nanos, n’hi ha que són autèntics mons plens d’art.

– Edites a diferents revistes, entre d’altres una tira ‘Vida de Perrus’ al JotDown. Com esculls els encàrrecs?

Generalment són els encàrrecs els que m’escullen a mi. Quan ets freelance poques vegades pots dir que no a un encàrrec, i més en l’època que estem vivint ara. Com a freelance visc d’un flux de feina que no sempre és continu i la tendència és a acceptar gairebé tot el que vingui, tret d’algunes excepcions comptades. Però des de fa un cert temps puc dir que començo a tenir una mica més de comoditat per escollir les feines, i acostumo a triar-les quan són coses que em motiven, que em permeten continuar aprenent o que tenen un rerefons educatiu o reivindicatiu.

– … Són tasques diferents en mitjans diferents… Això et dóna més llibertat creativa? Mantens el teu estil o l’adaptes al mitjà que representes?

La diversitat de tasques i mitjans afavoreix la llibertat creativa. Procuro mantenir un estil i que es vagi adaptant al mitjà on publico, però mirant de no perdre la identitat. De tota manera, m’he adonat que, més enllà del traç, hi ha una constant que es manté per damunt de totes les variables en les meves feines, i és l’humor. Està present, gairebé sense voler, en tot el que faig, no només a les vinyetes d’humor gràfic: hi ha tocs d’humor al còmic educatiu Tengo diabetes, ¿te lo cuento?, a les aventures matemàtiques de Mati y sus mateaventuras que faig amb la matemàtica Clara Grima i a les tires que he dibuixat recentment per al llibre de coaching familiar Descubriendo a Matías, de la Claudia Bruna; fins i tot he llegit algunes ressenyes del Dracàleg que fan referència a l’humor que conté el llibre; i és un llibre infantil.

– Vas presentar no fa gaire a LaSaleta del Centre d’Art una mostra d’il.lustracions sobre fusta ‘Què dius?’ el tema de la qual era la dificultat en la comunicació entre les persones… Estàs contenta dels resultats de l’exposició a Sant Boi?

Estic molt contenta. L’espai de LaSaleta és molt acollidor i el Centre d’Art és un equipament molt interessant, va ser un plaer poder-hi exposar. Em va agradar veure com la gent rebia i interpretava el que deien els quadres. Pel que he anat veient Què dius? va tenir molt bona acollida i des de llavors, amb els quadres de l’exposició, han sorgit projectes nous de cara a l’any que ve.

– Què creus que li faltaria a Sant Boi en l’àmbit cultural?

Penso que Sant Boi és una ciutat que aposta per la cultura, però el que trobo a faltar és una mica més de diversificació en aquesta aposta cultural, que sovint sembla més orientada a uns camps que a uns altres. Una altra cosa que trobo a faltar (i això no se circumscriu a Sant Boi, és més ampli) és que el públic general sigui més receptiu amb les propostes culturals, de vegades sembla que aquestes propostes intimidin, quan en realitat la cultura i l’art són accessibles per a tothom. No cal ser un entès per gaudir de la cultura, només cal deixar-se portar.

– Quins són els teus futurs projectes?
Pròximament es publica a Corea del Sud el llibre que vaig fer amb la matemàtica Clara Grima, Mati y sus mateaventuras: hasta el infinito y más allá, i això ens fa molta il·lusió a totes dues. D’altra banda estic treballant per poder recopilar algunes de les meves tires còmiques en un proper llibre d’humor gràfic, tornant a treballar amb els quadres de Què dius?, pensant en el proper llibre infantil… Ja veurem què en sortirà, de tot això. L’important és no parar quieta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: