Entrevista amb SERGI RENDÓN, llibreter

En Sergi Rendón és llibreter i santboià. Ha estat molts anys treballant en el món editorial i fa quatre va decidir obrir una llibreria a la ciutat. Ens ha respós algunes qüestions que ens ajudaran a resoldre dubtes sobre aquest projecte i conèixer millor la seva feina:

autor: Ajuntament Sant Boi

Ets llibreter i dinamitzador cultural, tens un local a la població, la Llibreria Les Hores
i organitzes un munt d’activitats al municipi relacionades amb la literatura
i el món editorial:

-D’on et ve aquesta passió i per què dedicar-t’hi als llibres?

Des de molt jove no he viscut més que en els llibres i pels llibres; és una
mena de passió malaltissa que ha fet de la meva vida una recerca apassionant
de més llibres, d’alguna manera he après a viure la vida dels altres i
d’alguna manera els llibres han fet que modifiqui constantment el meu
pensament, les meves expectatives vitals, mes que l’acadèmia crec que he
sigut educat pels llibres sentimental i filosòficament.

– Per què et vas decidir enredar-te a la història d’obrir una llibreria en
els temps que corren? Quin tipus d’activitats realitzeu en aquest local?

És veritat que no són temps fàcils, en realitat pels llibres mai han sigut
temps fàcils, som un país que llegeix poc, molt poc, la gent sempre ha
preferit a Espanya altres activitats més senzilles: anar al bar, als
toros… jo que sé, els llibres, la lectura no han estat mai entre les
prioritats d’aquest país i així ens va, no és perquè siguem més ximples que
els del nord sinó perquè és un reflex d’una cultura que no té entre les
seves prioritats la lectura, quin és el nivell d’aquest percentatge immens
d’espanyols que no llegeixen mai res? Aquesta pobra gent és gent indefensa
davant el sistema, davant els abusos de poder, són carn de canó, la situació
és greu i ningú no està fent res per millorar la situació, al contrari.

Som una llibreria petita, en una població mitjana, massa a prop d’una ciutat
gran, això no fa les coses fàcils ben al contrari. De totes maneres pensem
que Sant Boi necessitava una llibreria crec que és la millor manera, en la
mida de les meves possibilitats, d’aportar una mica de dignitat a aquest
poble que durant molts anys ha viscut segrestat pel desànim i per un cert
pensament negatiu sobre si mateix, a Sant Boi hi ha gent molt interessant
independentment del seu estatus social o els seus orígens i volem crear
orgull de poble, hem de començar per coses petites, la llibreria és una
d’elles, hi ha molt per fer, necessitem compromís de part de tots, hem de
pensar coses entre tots, com sigui hem de fer que viure a Sant Boi es torni
una cosa digna per tots.

Des del primer moment hem intentat ser un suport pels autors locals, així
que les presentacions dels seus llibres sempre han tingut un espai quan ells
han volgut, això no vol dir que la resposta hagi sigut la que esperàvem,
però ho intentem, trobem que la vida cultural a Sant Boi és molt dispersa i
això no ajuda, també trobem a faltar sinergies amb altres actors culturals,
penso que es podrien fer més coses dins la llibreria o al voltant dels
llibres en altres espais del municipi, però suposo que es nota el desinterès
brutal pels llibres, això sorprèn molt i de vegades moltíssim, a algunes
activitats ni tan sols som invitats, mira per posar un exemple no ens han
invitat mai al lliurament dels premis Delta, ni tan sols com reconeixement
del fet que som un actor cultural dins el municipi, és increïble! Ja sabem
que no és una activitat que impliqui la venda de llibres, però hi ha gent
que li costa molt entendre que el nostre ofici és el llibre i no només
vendre’l, hi ha autors que fan presentacions en bars o que busquen espais
estranys al llibre per fer la presentació del seu llibre, queda molta
pedagogia per fer: els col•legis, les associacions, les agrupacions
polítiques viuen d’esquena a la llibreria, ens estranya!

– Explica’ns una mica què en penses dels nous tipus de negoci o servei del
món editorial (24 symbols, GoogleBooks…), de l’edició digital, de les
noves distribucions en impressió digital a la carta i de les noves i moltes
editorials independents?

Bé, això de les plataformes digitals de llibres encara ha de madurar, estic
segur que tenen molt de futur, també estic segur de què no és l’únic futur
que ens espera, trobo una certa prepotència, emparada pel soroll que permet
Internet, en la seva actitud davant el mercat, en realitat ja no són nous
malgrat que continuïn actuant com si ho fossin i la seva quota de mercat
continua sent molt petita, ja veurem que passarà, de totes maneres penso que
hi ha un error d’entrada i és suposar que es consumeixen llibres amb la
mateixa facilitat que es consumeix música lleugera, és un altre món i ells
estan tractant el llibre com si fos simplement un arxiu i ha quelcom mes en
el llibre que els informàtics no han entès, i si els resultats empresarials
d’aquestes plataformes no es manifesten aviat, penso que els inversors
deixaran de confiar-hi, de moment tot està per fer i tot és possible, però
també és possible el fracàs no ho oblidem!

Pel que respecta a les plataformes de llibres que tracten el llibre com Spotify tracta la música, respecte a la impressió digital “a la carta” penso que el negoci del Book on
demand és ja molt antic i només té sentit per un cert tipus de producte: el
llibre científic o acadèmic exhaurit o l’obra d’autors novells que no han
pogut aconseguir editor, això normalment passa perquè és obra poc madura que
encara no està per ser editada, la realitat és que molts d’ells no arriben
mai a publicar un segon llibre per aquest mitjà i pitjor encara per cap
altre. En canvi per al llibre acadèmic o tècnic o científic és una
alternativa interessant, així i tot el recorregut comercial que té és molt
curt, per les editorials és més un servei que un negoci.

En els últims anys han aparegut algunes editorials petites i sense gaires
recursos que tots anomenem independents, el panorama és dispar, hi ha alguna
com Forcola, Circulo de Tiza, Impedimenta, edicions de la L geminada per
anomenar unes quantes que fan coses molt interessants amb un criteri
editorial molt suggerent, però no és la generalitat, moltes editorials
d’aquestes que anomenem independents tenen o estan fent un catàleg molt
precari al que veig poc recorregut, el temps, com sempre, és qui dirà qui
farà camí i qui no. El món editorial és complex i corren temps complicats,
es continua publicant moltíssim per un mercat amb tan pocs lectors.

– Tens pensats nous projectes pel teu Les Hores?

De moment sobreviure és ja un gran projecte, i tinc raons per pensar que
tirarem endavant, com deia abans el projecte més gran és que Sant Boi pugui
tenir una llibreria i de mica en mica crec que estem fent que la gent ens
tingui com una referència.

– Què creus que li falta a la ciutat quant a Cultura? Què creus que podrien
fer els agents privats / entitats com vosaltres?

El principal és la creació d’un espai vertebrador de la cultura en general,
que no té per què ser necessàriament un espai físic com una sala o com un
teatre, pot ser no mes una altra manera de pensar la ciutat, al carrer Jaume
I i Torre Figueras, podrien ser pensats d’una altra manera, ja tens un espai
interessant com Cal Ninyo al principi i la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
al final! I en mig els Cinemes, l’escola de música, l’escola de dansa, la
llibreria, i podrien haver-hi més coses, potser la radio, podrien
habilitar-se’n alguns espais per associacions artístiques, habilitar algun
local dels molts buits com sala d’art o animar a algunes empreses a fer
pinya, això aniria en benefici de tothom, i connectaria la biblioteca amb el
centre del poble seria un eix vertebrador de la cultura i una zona d’esbarjo
i cultura interessant. A part és clarament que l’Ajuntament s’impliqui en
donar visibilitat a les coses que ja es fan: concerts, festivals,
presentacions de llibres, teatre… i que estan tan disperses i silenciades
que només acaben assistint els amics dels artistes, els mitjans de
comunicació han d’estar més per aquestes coses, no serveix de res posar
mitja pàgina en el Viure Sant Boi en la secció “Agenda”, s’ha de parlar,
s’ha d’explicar, s’ha d’animar a la gent a fer part de les activitats
culturals que es fan a dins del municipi, pensem que no n’hi ha cap mitja
més de comunicació que pugui estar per la cultura de manera desinteressada,
la premsa barcelonina no té gens d’interès en Sant Boi i la gratuïta és
publicitària i el món de la cultura de vegades no dóna ni per pagar un
publireportatge que és el que ells pretenen, naturalment.

Moltes gràcies Sergi, has fet observacions molt interessants i les tindrem en compte!