Cinc cèntims del projecte ARTCLASS

Aquest article és un intent de transcriure algunes de les idees d’una conversa que neix del desig de fer una entrevista amb en Lluís Torrens, membre de la Taula Sectorial d’arts visuals, col·laborador del Centre d’Art can Castells en algunes exposicions com l’Art Seriat de l’any 2010 i creador de l’Associació Art públic que gestiona un fons excepcional d’art contemporani.

Al final serà un article amb un resum de les intervencions d’en Lluís per a fer-vos cinc cèntims del projecte ARTCLASS, que s’ha desenvolupat en diferents trams a tres escoles de Sant Boi, la Parellada, el Montbaig i el José M. Ciurana.

Lluís Torrens, ànima mater del projecte

ARTCLASS és un projecte transversal, adaptable a l’edat, al col·lectiu i a les necessitats i objectius plantejats prèviament. En paraules d’en Lluís, l’escola te un potencial creatiu que es perd, ja que els nanos des de molt petits estan preparats per entendre i participar del joc creatiu i l’estructura curricular segmentada no afavoreix aquesta capacitat.

Lluís ens explica que a les seves sessions no es fa servir la goma d’esborrar… perquè quan els nanos pinten, dibuixen, creen, no hi ha d’haver models establerts, sinó que s’ha de desenvolupar tot el que porten dins, afavorir l’expressió i no hi ha res mal fet, en la creació artística tot es aprofitable, tot és recreable i valuós… D’altra banda, les manifestacions artístiques són un reflex dels valors, conflictes i tensions de la societat actual

En Lluís Torrens planteja un model de treball que es desenvolupa durant un curs, es treballa en presència i amb la  col·laboració dels professors, que són qui després podran fer servir les eines que ells mateixos han vist emprar al projecte ArtClass.

El projecte

Aquest projecte sorgeix des de la reflexió feta dins de la Taula Sectorial d’arts-visuals sobre la necessitat de creació de nous públics i la importància de portar l’art contemporani fora dels “llocs institucionals específics”.

A Sant Boi es va entendre que el més important per començar a treballar era fer-ho en l’àmbit educatiu.

L’objectiu essencial és utilitzar l’art contemporani com a eina de vehiculació dels interessos, problemàtiques i inquietuds de l’usuari. Es busca la formació de l’esperit crític, la capacitat d’entrar en diàleg i perdre la por a opinar què esta bé i què està malament, i això s’ha de fer des del principi, des de la base.

Les obres d’art del fons de l’Associació d’Art Públic entren a l’escola i aquestes son re-interpretades individualment i/o col·lectivament pels alumnes. D’aquí sorgeixen converses, motivacions que portaran a cadascun d’ells a trobar el seu mitjà d’expressió creatiu i realitzar la seva pròpia obra artística.

Art públic

Amb paraules d’en Lluís: la nostra institució té la necessitat d’entendre l’art i el treball educatiu com una intervenció social. Els temps que vivim estan marcats per canvis i tensions que s’ha d’aprendre a incorporar, entendre i posicionar-se. Construir una memòria crítica que reculli els processos de conflicte social i cultural, i que es tinguin en compte les veus que no tenen veu.

No podem abastar en aquest article una conversa de dues hores, però si es pot dir que l’entusiasme per la feina feta, la convicció posada en un projecte i l’amor i la honestedat posats a sobre la taula donen resultats magnífics.

Més de set-cents nanos de tres escoles han participat, el professorat ha observat, els pares i mares des de casa han viscut l’experiència. La participació acceptada i convinguda, el trenat d’històries, no donar res per decidit o per bo a priori, són els elements que possibiliten els resultats del treball fet i l’assoliment dels objectius buscats, educar la mirada, la desmitificació de la figura de l’artista i fer un canvi en la mentalitat del consum de la cultura com a simple transmissió de coneixements. A més a més d’obviar el fetitxisme “culturalista” envers l’art i els artistes.

Properament us informarem sobre l’exposició dels fruits del projecte, que serà a principis del mes d’abril.